“Per
créixer en capacitat de comunicar-nos, és necessari rebre feedback
(retorn) de
com ens veuen els altres”
Joseph
Luft i Harry Ingham (Johari)
I.
Introducció
El
batxillerat és una etapa educativa postobligatòria que té com a
finalitat proporcionar als alumnes formació acadèmica, maduresa
intel·lectual i humana, i també, els coneixements i les habilitats
que els permeten desenrotllar funcions socials i incorporar-se a la
vida amb unes capacitats, entre les quals les comunicatives són molt
rellevants. Les ensenyances del batxillerat han de capacitar els
alumnes per a accedir a l’educació superior i entre els seus
objectius destaquen tots aquells que tenen relació amb les
habilitats lingüístiques.
Una
alumna o un alumne del sistema educatiu valencià ha de saber
aproximar-se a la multitud de discursos que el rodegen en les
millors condicions possibles. L’anàlisi del discurs i, per
extensió, els coneixements semiòtics s’han convertit en
una ferramenta que, més enllà del coneixement lingüístic,
possibilita als ciutadans entendre el món que els rodeja.
A
més, un alumne o una alumna de batxillerat ha de ser capaç
d’intervindre en la vida social i, amb este objectiu, esta
matèria pretén convertir-se en una ferramenta que augmente tant la
capacitat de comprensió, anàlisi i síntesi dels discursos
que ens rodegen com, especialment, la producció de discursos
adequats a les situacions tan diverses que apareixen en la vida
acadèmica.
El
maneig d’estes destreses lingüístiques en condicions òptimes
proporcionarà unes competències comunicatives, més enllà de la
gramatical, que possibilitaran la comunicació i l’accés a la
informació i al coneixement mencionats en les diverses situacions
que apareixeran en l'educació superior, en la vida professional i,
inclús, en la vida social futura dels alumnes.
La
matèria està dissenyada, per tant, perquè els alumnes que la trien
augmenten les seues destreses lingüístiques en gèneres discursius
molt concrets i que es poden relacionar, sobretot, amb l’àmbit
acadèmic que hem mencionat.
Podem
relacionar estos objectius amb la consolidació de la maduresa
personal i social d’acord amb l’objectiu de disposar d’un
esperit crític cap als esdeveniments que els rodegen refermant
un cert esperit emprenedor amb actituds de creativitat,
flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un
mateix i sentit crític.
Al
mateix temps, es pot treballar el criteri estètic en la
matèria d’acord amb les opcions culturals i estètiques que els
alumnes adopten.
Estos
objectius tindran sentit en relació amb la metodologia que proposa
la selecció de continguts de la matèria que podem
considerar, bàsicament, procedimentals.
Així,
també caldrà refermar els hàbits de lectura, estudi i
disciplina, com a condicions necessàries per a l’aprofitament
eficaç de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenrotllament
personal i, sobretot, assegurar tant en la seua expressió oral
com escrita una competència discursiva, gramatical i
sociolingüística pròpia d’un alumne o alumna del
batxillerat.
En
este sentit, és convenient adoptar un punt de vista global de manera
que cal promocionar la idea que diversitat i, per tant,
plurilingüisme són un patrimoni humà fonamental que, a més,
possibilita l’existència del tractament integrat de llengües, de
manera que els coneixements i les destreses que adquirim per a una
llengua són transferibles a una altra.
D’altra
banda, per actualitat i per necessitat serà necessari que els
alumnes utilitzen amb solvència i responsabilitat les tecnologies de
la informació i de la comunicació, ja que reben a través
d’este mitjà la major part dels discursos que conformen la vida
social i és a través d’estes tecnologies que accedixen, i que
accediran, als coneixements científics i tecnològics així com als
seus mètodes i tècniques. No es pot entendre, per tant, el treball
acadèmic sense el maneig solvent d’estes tecnologies.
Metodològicament,
ja que la matèria tracta les habilitats lingüístiques des d’una
concepció comunicativa i activa plantejant que no s’adquirixen
només per la sistematització de les operacions que les integren
sinó per la pràctica sobre estes accions. Cal tindre present
que el desenrotllament d’habilitats comunicatives té com a nota
característica la possibilitat de transferència en el sentit que
una habilitat no es desenrotlla per a una acció determinada sinó
que es convertix en capacitat, en una forma de resposta
aplicable a múltiples situacions.
II.
Objectius Generals
1.
Analitzar els discursos que intervenen en la vida social i,
especialment, en l’àmbit acadèmic.
2.
Millorar la competència comunicativa, oral i escrita, en la llengua
en què s'imparteix.
3.
Conéixer i aplicar estratègies comunicatives en situacions de
formalitat.
4.
Comprendre la importància de l’educació lingüística en la
societat actual.
5.
Produir els discursos adequats a situacions formals especialment en
l’àmbit acadèmic.
6.
Consolidar una maduresa personal i social que permeta actuar
adequadament en situacions comunicatives formals.
7.
Consolidar un esperit crític, i al mateix temps creatiu, tant en la
producció com en la recepció dels discursos.
8.
Refermar els hàbits de lectura i d’estudi, considerant
l’aprenentatge com a mitjà de desenrotllament personal.
9.
Consolidar l’ús de les tecnologies de la informació i de la
comunicació tant per a l’accés a la informació com per a la
vehiculació dels discursos.
10.
Consolidar el treball en col·laboració com a mètode per a millorar
l’aprenentatge i com a instrument per a inserir-se en la vida
social, acadèmica i professional.
III.
Continguts
1.
La competència comunicativa: gramatical, discursiva,
sociolingüística i estratègica.
2.
Les habilitats lingüístiques (escoltar, parlar, llegir i
escriure) i l’educació lingüística.
3.
La comunicació no verbal enfront del discurs escrit: l’oral
formal.
4.
Els gèneres discursius propis de l’àmbit acadèmic.
5.
Les fases en la producció dels discursos: planificació,
textualització i revisió.
6.
Els discursos en les tecnologies de la informació i de la
comunicació: vehiculació del discurs i accés a la informació.
7.
L’anàlisi del discurs com a mètode per a la producció
discursiva.
8.
El treball en equip.
9.
L’exposició oral tècnica en l’àmbit educatiu:
exposició, dissertació, conferència, debat, etc.
IV.
Criteris d’avaluació
L’alumne
ha de ser capaç de:
1.
Realitzar una exposició oral formal amb els criteris propis
del discurs oral on demostre que domina els diferents aspectes de la
competència comunicativa.
2.
Dominar els aspectes de la planificació, textualització i
revisió dels discursos.
3.
Saber analitzar els matisos diferencials del discurs oral enfront
de l’escrit i del discurs oral formal enfront del discurs oral
informal.
4.
Saber triar el gènere discursiu adequat per a cada situació
comunicativa i dominar els gèneres discursius propis de l’àmbit
acadèmic.
5.
Saber produir i analitzar els diferents discursos orals i escrits
propis dels mitjans de comunicació.
6.
Tindre una actitud crítica enfront dels discursos dels
mitjans de comunicació. Tindre capacitat de síntesi, anàlisi i
reformulació.
7.
Saber detectar els aspectes ideològics, culturals, subjectius
dels discursos orals i també els aspectes més neutres o
objectius.
8.
Saber treballar en equip com a estratègia d’aprenentatge
d’elaboració del discurs i com a tècnica de gestió i anàlisi de
continguts i formes discursives.
9.
Saber analitzar el discurs com a mètode per a la producció
discursiva.
Conselleria
d’Educació
Extracte
de l'ORDRE de 17 de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació,
per la qual regula les matèries
optatives en el Batxillerat. [2009/7863]
-
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -- - - -
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -
INFORMACIÓ
DEL NOSTRE CURS
Aquesta
matèria es desplegarà en quatre hores setmanals (44+45+24=113
h. durant el curs):
-Dues
hores s'impartiran a l'aula d'informàtica (112, dilluns i
dimarts, però no de forma permanent, sinó d'acord amb les
necessitats) i dues a classe (aula
262). Usarem també
altres espais del centre.
No hi
haurà llibre de text, però sí dos llibres de lectura per a
complementar l'assignatura. En la primera avaluació llegirem l'obra
teatral en Pdf compartit Pigmalión (G. Bernard Shaw) i
en la segona, un llibre d'assaig sobre psicolingüística, PNL,
oratòria, etc., diferent per a cada alumne. El professor en lliurarà
un llistat ampli completat pel mateix alumnat.
Utilitzarem
un BLOG d'assignatura
creat en ©Blogger on el professor orientarà les activitats i
aportarà enllaços i fonts d'informació
(http://habilitacom.blogspot.com).
Cada alumne s'obrirà i mantindrà un blog propi que serà el seu
portafoli en el qual publicarà setmanalment els continguts abordats,
les opinions, els diferents treballs proposats a classe i al blog
d'assignatura. També incrustarà imatges, vídeos i altres widgets
que aprendrem a utilitzar per a una gestió completa i rica del blog.
Enguany haurem d'interactuar amb els altres blogs dels companys, si
més no, per tal de deixar-hi comentaris. Així mateix, el grup
disposarà d'un WIKI
en ©Wikispaces (http://habilitacom.wikispaces.com)
per a publicar-hi els projectes duts a terme pels
grups.
El
sistema d'avaluació per trimestre serà diversificat.
1. 10%, els exàmens teoricopràctics de cada avaluació,
2. 30%, els videoblogs mensuals (2+2+1 = 5 vídeos durant el curs, 20%
en la 3a),
3.
40%, els dos treballs per projectes en equip, i un 20% per l'únic
projecte de la 3a avaluació. Dels 5 projectes en total, 3 els
proposaran els alumnes i 2 el professor,
4.
20%, la redacció d'un diari setmanal al blog personal amb activitats
dirigides pel professor i la participació amb comentaris en altres
blogs (10 + 10 + 6 entrades),
5.
Es reserva un 10% extra per a treballs voluntaris, només si
l'alumne/a compleix amb les tasques.
En la
3a avaluació variaran els percentatges per a introduir
aspectes ortogràfics, gramaticals i prosòdics enfocats a la
preparació dels exàmens de la JQCV, nivell mitjà. Aquest nou
apartat suposarà, aleshores, el 30% de la nota.
L'avaluació
és contínua, així doncs, la qualificació final s'obtindrà de la
ponderació de les qualificacions amb un decimal de cada trimestre.
El valor de cada avaluació és, cronològicament, 20%, 30%, 50%.
En cas
de no superar favorablement la matèria, la recuperació es farà en
la convocatòria extraordinària de juny i consistirà en la
confecció i presentació d'un projecte nou acordat entre alumne/a i
professor (50% de la nota) i un examen de continguts i exercicis
(50%).
Per
fer-vos-en cinc cèntims, enumerem com a orientació set
treballs per projectes que podríeu triar per tal que servisquen per
a l'adquisició i millora de les habilitats comunicatives orals,
escrites i tecnològiques. Tot el grup-classe haurà de realitzar els
mateixos treballs decidits. Els primers dies del curs podreu
proposar-ne d'altres. En parèntesi s'indica el nombre de components
per activitat.
Conferència
pública o dissertació durant 20 minuts, o bé,
exposició-petxakutxa (1 o 2 persones)
Programa
de ràdio per internet en Spriker: 30 minuts (3, 4 o 5: dos grups)
Relat
digital personal: vídeo creatiu de 3 a 5 min. ( 1 o 2)
Guia
turística de València en àudio, en 2 o 3 idiomes, per a internet
(grup complet)
Campanya
escolar de conscienciació: el soroll (grup complet)
Debat
organitzat de tema polèmic en 45 minuts (grup-classe complet o en 2
grups)
Impartició
d'una classe teoricopràctica d'aquesta matèria / d'una altra. (1 o
2)
- Feu una proposta de projecte.
Per acabar, aquests punts seran detallats en les primeres sessions del curs i s'hauran de triar els cinc projectes entre alumnes i professor de manera unànim.
Esperem que us resulten ben atractius per a treballar amb la pràctica.
