dilluns, 14 de juliol de 2014

Taller d'Habilitats comunicatives

Vídeo de 17 minuts per a explicar el concepte que dóna nom a l'assignatura. Aquest fragment el veurem a classe al llarg de la primera avaluació.

dissabte, 12 de juliol de 2014

Comença una nova assignatura optativa a l'institut




Per créixer en capacitat de comunicar-nos, és necessari rebre feedback (retorn) de com ens veuen els altres
Joseph Luft i Harry Ingham (Johari)


I. Introducció


El batxillerat és una etapa educativa postobligatòria que té com a finalitat proporcionar als alumnes formació acadèmica, maduresa intel·lectual i humana, i també, els coneixements i les habilitats que els permeten desenrotllar funcions socials i incorporar-se a la vida amb unes capacitats, entre les quals les comunicatives són molt rellevants. Les ensenyances del batxillerat han de capacitar els alumnes per a accedir a l’educació superior i entre els seus objectius destaquen tots aquells que tenen relació amb les habilitats lingüístiques.

Una alumna o un alumne del sistema educatiu valencià ha de saber aproximar-se a la multitud de discursos que el rodegen en les millors condicions possibles. L’anàlisi del discurs i, per extensió, els coneixements semiòtics s’han convertit en una ferramenta que, més enllà del coneixement lingüístic, possibilita als ciutadans entendre el món que els rodeja.

A més, un alumne o una alumna de batxillerat ha de ser capaç d’intervindre en la vida social i, amb este objectiu, esta matèria pretén convertir-se en una ferramenta que augmente tant la capacitat de comprensió, anàlisi i síntesi dels discursos que ens rodegen com, especialment, la producció de discursos adequats a les situacions tan diverses que apareixen en la vida acadèmica.

El maneig d’estes destreses lingüístiques en condicions òptimes proporcionarà unes competències comunicatives, més enllà de la gramatical, que possibilitaran la comunicació i l’accés a la informació i al coneixement mencionats en les diverses situacions que apareixeran en l'educació superior, en la vida professional i, inclús, en la vida social futura dels alumnes.

La matèria està dissenyada, per tant, perquè els alumnes que la trien augmenten les seues destreses lingüístiques en gèneres discursius molt concrets i que es poden relacionar, sobretot, amb l’àmbit acadèmic que hem mencionat.

Podem relacionar estos objectius amb la consolidació de la maduresa personal i social d’acord amb l’objectiu de disposar d’un esperit crític cap als esdeveniments que els rodegen refermant un cert esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en un mateix i sentit crític.

Al mateix temps, es pot treballar el criteri estètic en la matèria d’acord amb les opcions culturals i estètiques que els alumnes adopten.

Estos objectius tindran sentit en relació amb la metodologia que proposa la selecció de continguts de la matèria que podem considerar, bàsicament, procedimentals.

Així, també caldrà refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l’aprofitament eficaç de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenrotllament personal i, sobretot, assegurar tant en la seua expressió oral com escrita una competència discursiva, gramatical i sociolingüística pròpia d’un alumne o alumna del batxillerat.

En este sentit, és convenient adoptar un punt de vista global de manera que cal promocionar la idea que diversitat i, per tant, plurilingüisme són un patrimoni humà fonamental que, a més, possibilita l’existència del tractament integrat de llengües, de manera que els coneixements i les destreses que adquirim per a una llengua són transferibles a una altra.

D’altra banda, per actualitat i per necessitat serà necessari que els alumnes utilitzen amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i de la comunicació, ja que reben a través d’este mitjà la major part dels discursos que conformen la vida social i és a través d’estes tecnologies que accedixen, i que accediran, als coneixements científics i tecnològics així com als seus mètodes i tècniques. No es pot entendre, per tant, el treball acadèmic sense el maneig solvent d’estes tecnologies.

Metodològicament, ja que la matèria tracta les habilitats lingüístiques des d’una concepció comunicativa i activa plantejant que no s’adquirixen només per la sistematització de les operacions que les integren sinó per la pràctica sobre estes accions. Cal tindre present que el desenrotllament d’habilitats comunicatives té com a nota característica la possibilitat de transferència en el sentit que una habilitat no es desenrotlla per a una acció determinada sinó que es convertix en capacitat, en una forma de resposta aplicable a múltiples situacions.


II. Objectius Generals


1. Analitzar els discursos que intervenen en la vida social i, especialment, en l’àmbit acadèmic.
2. Millorar la competència comunicativa, oral i escrita, en la llengua en què s'imparteix.
3. Conéixer i aplicar estratègies comunicatives en situacions de formalitat.
4. Comprendre la importància de l’educació lingüística en la societat actual.
5. Produir els discursos adequats a situacions formals especialment en l’àmbit acadèmic.
6. Consolidar una maduresa personal i social que permeta actuar adequadament en situacions comunicatives formals.
7. Consolidar un esperit crític, i al mateix temps creatiu, tant en la producció com en la recepció dels discursos.
8. Refermar els hàbits de lectura i d’estudi, considerant l’aprenentatge com a mitjà de desenrotllament personal.
9. Consolidar l’ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació tant per a l’accés a la informació com per a la vehiculació dels discursos.
10. Consolidar el treball en col·laboració com a mètode per a millorar l’aprenentatge i com a instrument per a inserir-se en la vida social, acadèmica i professional.

III. Continguts


1. La competència comunicativa: gramatical, discursiva, sociolingüística i estratègica.
2. Les habilitats lingüístiques (escoltar, parlar, llegir i escriure) i l’educació lingüística.
3. La comunicació no verbal enfront del discurs escrit: l’oral formal.
4. Els gèneres discursius propis de l’àmbit acadèmic.
5. Les fases en la producció dels discursos: planificació, textualització i revisió.
6. Els discursos en les tecnologies de la informació i de la comunicació: vehiculació del discurs i accés a la informació.
7. L’anàlisi del discurs com a mètode per a la producció discursiva.
8. El treball en equip.
9. L’exposició oral tècnica en l’àmbit educatiu: exposició, dissertació, conferència, debat, etc.


IV. Criteris d’avaluació


L’alumne ha de ser capaç de:
1. Realitzar una exposició oral formal amb els criteris propis del discurs oral on demostre que domina els diferents aspectes de la competència comunicativa.
2. Dominar els aspectes de la planificació, textualització i revisió dels discursos.
3. Saber analitzar els matisos diferencials del discurs oral enfront de l’escrit i del discurs oral formal enfront del discurs oral informal.
4. Saber triar el gènere discursiu adequat per a cada situació comunicativa i dominar els gèneres discursius propis de l’àmbit acadèmic.
5. Saber produir i analitzar els diferents discursos orals i escrits propis dels mitjans de comunicació.
6. Tindre una actitud crítica enfront dels discursos dels mitjans de comunicació. Tindre capacitat de síntesi, anàlisi i reformulació.
7. Saber detectar els aspectes ideològics, culturals, subjectius dels discursos orals i també els aspectes més neutres o objectius.
8. Saber treballar en equip com a estratègia d’aprenentatge d’elaboració del discurs i com a tècnica de gestió i anàlisi de continguts i formes discursives.
9. Saber analitzar el discurs com a mètode per a la producció discursiva.


Conselleria d’Educació
Extracte de l'ORDRE de 17 de juny de 2009, de la Conselleria d’Educació, per la qual regula les matèries optatives en el Batxillerat. [2009/7863]
- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -

INFORMACIÓ DEL NOSTRE CURS


Aquesta matèria es desplegarà en quatre hores setmanals (44+45+24=113 h. durant el curs):
-Dues hores s'impartiran a l'aula d'informàtica (112, dilluns i dimarts, però no de forma permanent, sinó d'acord amb les necessitats) i dues a classe (aula 262). Usarem també altres espais del centre.

No hi haurà llibre de text, però sí dos llibres de lectura per a complementar l'assignatura. En la primera avaluació llegirem l'obra teatral en Pdf compartit Pigmalión (G. Bernard Shaw) i en la segona, un llibre d'assaig sobre psicolingüística, PNL, oratòria, etc., diferent per a cada alumne. El professor en lliurarà un llistat ampli completat pel mateix alumnat.

Utilitzarem un BLOG d'assignatura creat en ©Blogger on el professor orientarà les activitats i aportarà enllaços i fonts d'informació (http://habilitacom.blogspot.com). Cada alumne s'obrirà i mantindrà un blog propi que serà el seu portafoli en el qual publicarà setmanalment els continguts abordats, les opinions, els diferents treballs proposats a classe i al blog d'assignatura. També incrustarà imatges, vídeos i altres widgets que aprendrem a utilitzar per a una gestió completa i rica del blog. Enguany haurem d'interactuar amb els altres blogs dels companys, si més no, per tal de deixar-hi comentaris. Així mateix, el grup disposarà d'un WIKI en ©Wikispaces (http://habilitacom.wikispaces.com) per a publicar-hi els projectes duts a terme pels grups.

El sistema d'avaluació per trimestre serà diversificat.
1. 10%, els exàmens teoricopràctics de cada avaluació,
2. 30%, els videoblogs mensuals (2+2+1 = 5 vídeos durant el curs, 20% en la 3a),
3. 40%, els dos treballs per projectes en equip, i un 20% per l'únic projecte de la 3a avaluació. Dels 5 projectes en total, 3 els proposaran els alumnes i 2 el professor,
4. 20%, la redacció d'un diari setmanal al blog personal amb activitats dirigides pel professor i la participació amb comentaris en altres blogs (10 + 10 + 6 entrades),
5. Es reserva un 10% extra per a treballs voluntaris, només si l'alumne/a compleix amb les tasques.

En la 3a avaluació variaran els percentatges per a introduir aspectes ortogràfics, gramaticals i prosòdics enfocats a la preparació dels exàmens de la JQCV, nivell mitjà. Aquest nou apartat suposarà, aleshores, el 30% de la nota.

L'avaluació és contínua, així doncs, la qualificació final s'obtindrà de la ponderació de les qualificacions amb un decimal de cada trimestre. El valor de cada avaluació és, cronològicament, 20%, 30%, 50%.
En cas de no superar favorablement la matèria, la recuperació es farà en la convocatòria extraordinària de juny i consistirà en la confecció i presentació d'un projecte nou acordat entre alumne/a i professor (50% de la nota) i un examen de continguts i exercicis (50%).

Per fer-vos-en cinc cèntims, enumerem com a orientació set treballs per projectes que podríeu triar per tal que servisquen per a l'adquisició i millora de les habilitats comunicatives orals, escrites i tecnològiques. Tot el grup-classe haurà de realitzar els mateixos treballs decidits. Els primers dies del curs podreu proposar-ne d'altres. En parèntesi s'indica el nombre de components per activitat.
  1. Conferència pública o dissertació durant 20 minuts, o bé, exposició-petxakutxa (1 o 2 persones)
  2. Programa de ràdio per internet en Spriker: 30 minuts (3, 4 o 5: dos grups)
  3. Relat digital personal: vídeo creatiu de 3 a 5 min. ( 1 o 2)
  4. Guia turística de València en àudio, en 2 o 3 idiomes, per a internet (grup complet)
  5. Campanya escolar de conscienciació: el soroll (grup complet)
  6. Debat organitzat de tema polèmic en 45 minuts (grup-classe complet o en 2 grups)
  7. Impartició d'una classe teoricopràctica d'aquesta matèria / d'una altra. (1 o 2)
  8. Feu una proposta de projecte.
Per acabar, aquests punts seran detallats en les primeres sessions del curs i s'hauran de triar els cinc projectes entre alumnes i professor de manera unànim.
Esperem que us resulten ben atractius per a treballar amb la pràctica.